dimecres, 29 d’agost del 2012

La colònia del "Pelut"

La colònia industrial que trobem situada al terme municipal d'Orís, a la vora del Ter tocant el terme de Torelló, es coneix popularment amb el nom de "El Pelut". Els seus orígens els trobem a l'any 1859, quan el sr. Joan Camps va construir una fàbrica de pells en aquell indret, i d'aquí el nom de “Pelut”. Posteriorment, cap el 1870, l'adoberia es va transformar en una fàbrica tèxtil de la mà de la família Calvet. El 1880, la fàbrica rebria l'estatus de colònia, la primera a la zona, tot i que encara tardaria a construir-se un colònia industrial propiament. Anys més tard, el 1889, un incendi va destruir tot el complex industrial, aleshores la fàbrica seria reconstruïda i al seu voltant s'hi aixecaria la colònia industrial.
 

L'industrial Eduard Calvet i Pintó (1875-1917) va ser l'impulsor de la colònia industrial que coneixem, aquesta disposaria de gairebé tots els serveis d'un complex d'aquestes característiques, això passava a partir del 1905. Poc després, abans de culminar tot el projecte, Calvet es va arruïnar desenvolupant el projecte. 

El 1930, el Pelut va passar a mans dels industrials Ymbern de Mataró que varen mantenir l'activitat tèxtil fins el 2006. Durant aquest període es va modernitzar la producció, i s'hi va instal·lar un alternador acoblat a la turbina per produir energia elèctrica que completava els serveis de la colònia. 


El Pelut és una de les colònies industrials més importants que es conserven al tram mitjà de la conca del Ter i de les més interessants del país. La importància d'aquesta colònia ve donada per dos factors: d'una banda forma part del conjunt de grans colònies que trobem en aquesta zona del Ter (conjuntament amb les colònies de la Mambla, Borgonyà, Vila-seca i la Coromina) situades totes elles en un tram molt curt del riu; per altra part, en destaca la seva singularitat arquitectònica, on els edificis estan construïts amb còdols de riu corejats d'estil modernista, així com pels seus majestuosos jardins, possiblement dissenyats per l'urbaniste i arquitecte Rubió i Tudurí. 


En el moment del seu major esplendor, la colònia disposava, a part dels edificis industrials, de 18 habitatges amb safareigs, pati i horts; una fonda (ocasionalment botiga de queviures); una sala de ball; pistes poliesportives (tenis, basquet i futbol); una església (el disseny de la qual es va encarregar a Antoni Gaudí); i els grans jardins ja esmentats. El projecte original dels Calvet era molt més ambiciós del que es va acabar construïnt i contemplava la construcció d'un nombre major d'habitatges, un economat, un cafè-casino, i una escola, que mai es van aixecar.


Els jardins de la colònia són l'element més destacable del Pelut per les seves característiques: es tracta d'un model de jardí a cavall entre la l'escola de jardineria francesa i la seva derivació mediterrània que hom podria definir com a llatí i que envolta i dignifica un espai que conjuga l'explotació industrial i l'àmbit residencial. 


La colònia, com a tal, va ser abandonada a mitjans dels anys 70 del segle passat, si bé la producció tèxtil hi va continuar fins el 2006. 

Pista de tenis de la colònia de "El Pelut". 
[Foto: Jordi Campàs i Reig, 2004]

Actualment les naus industrials del complex estan ocupades per l'empresa metal·lúrgica TESEM, mentre que les instal·lacions de la colònia estan en desús i força malmeses com es pot veure en el vídeo realitzat pel periodista Daniel Lorenzo.


El mes de juliol de 2008 la colònia va ser declarada Bé d'Interès Local pel Consell Comarcal d'Osona a petició de l'Ajuntament d'Orís. A partir d'aleshores la colònia del Pelut està inclosa dins del Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
 



Equip: Canon 550D, Tamron 17-50 2.8 VC i travelling Igus
Música: La delgada línea roja, de Hans Zimmer

-----------------------------------------------------------------

Ymbern industrial colony, located in Catalonia, was founded in 1859 as a leather factory. Later on, since 1870, it produced textile goods. The colony was abandoned around 1975.

Equipment: Canon 550D, Tamron 17-50 2.8 VC and Igus slider
Music: The thin red line, by Hans Zimmer



 *Text de El Cosidor Digital

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada